Jukucho Azuma i origen del Kudo | artsmarcialspapiol

Breu biografia de Jukucho Takashi Azuma

Jukucho TAKASHI AZUMA va néixer al 1949 a Kesennuma Miyagi Ken, Sendai (el Japó). Durant els seus estudis a la escola secundaria de Kesennuma High School, es dedicaba a practicar Judo i Karate tradicional. Es gradua al 1969 i es reclutat per les forces d'autodefensa japoneses, a on serveix durant 2 anys. Al 1971 entra a la Universitat de Waseda, on estudia Filosofia i Lletres. Un mes després comença a entrenar Karate Kyokushin amb el fundador de l'estil, el mestre Masutatsu Ōyama. A l'any opté el permís per crear la filial de Karate de la Universitat de Waseda. Al 1974 obté el segon lloc en el 6è All Japan Kyokushin en 1975. Combina l'estudi i un entrenament molt dur i aconsegueix ocupar el cinquè lloc en el Primer Torneig Mundial de Karate Kyokushin. Al 1976, ocupa el tercer Lloc en el 8è All Japan Kyokushin. Finalment, queda primer al 9è All Japan Kyokushin de 1977 i aconsegueix el quart lloc en el 2n Mundial de Kyokushin al 1979. Després d'una brillant carrera com a competidor deixa el Kyokushin per considerar-ho incomplet i insegur per al competidor al 1981.

Origen del Daido Juku Kudo

"Daido Juku" es pot traduir com escola del gran camí, mentre que Kudo vol dir "camí de la ment oberta".

"Ku" engloba tres conceptes filosófics que descriuen i donen èmfasi en l'objectiu del seu fundador:

1.) Mujou kann (mujou kan): La transitorietat de la vida. Res es inamovible, tot pot cambiar, evolucionar, millorar.

2.) Sougo izonn (sougo izonn): La interdependència. No es pot ser arrogant, depenem i ens nodrim els uns dels altres.

3.) Huhenn Hutou (huhenn hutou) Representa la ment oberta, la imparcialitat, la llibertat.

El Kudo es un art marcial híbrid japonés que neix de les escoles d'arts marcials Daido Juku. Originalment, es tractaba d'una combinació de Karate Kyokushin i Judo.

Jukucho Azuma, un competidor molt destacat de Kyokushin Karate, crea al 1981 el "Karate-do Daido Juku" a la ciutat de Sendai, a la prefectura de Miyagi (el Japó). Desitjava un estil sense restriccions ni limitacions quant a l'ús de tècniques, i que no estigués lligat a uns patrons preestablerts ja que aquest sistema de combat està en constant evolució.

Ràpidament l'estil es popularitza al Japó pel fet que es tracta d'un estil segur i pràctic (s'utilitza un casc de protecció "Super Safe Face") i cap altre estil de karate permetia utilitzar tot aquest arsenal de cops i llançaments.

Des de llavors, l'estil es converteix en una organització líder en el "boom" de les Arts Marcials Mixtes al Japó de principis de la dècada dels 80.

Jukucho Azuma tracta de diferenciar-se de les Arts Marcials Mixtes esportives, basades únicament en el coneixement de tècniques i en el treball físic, a través de l'ensenyament de la seva idea del Budo, com una educació social física, que els formi com a elements útils per a la societat i no sols en bons practicants d'arts marcials mixtes.

En aquest mateix any, 1981, se celebra el primer Torneig Hokuto-ki.

Al 1982, Jukucho Azuma publica el llibre "Hamidashi Karate", el primer llibre oficial on s'analitza i estudia el Daido Juku com a art marcial.

Aquest mateix any se celebra el primer Torneig Hokuto-ki Open (sense categories de pes).

Al 1983, s'inaugura la delegació de Tokio i Jukucho Azuma publica el segon llibre sobre l'estil titulat "Kakuto Karate". Un altre fet a destacar aquest any és la celebració, per primera vegada, de dos Tornejos Hokuto-ki, el Hokuto-ki Open (sense pesos) i el Hokuto-ki per categories de pes.

Al 1984, Jukucho Azuma publica el llibre "Kakuto Karate e no Michi" i una serie d'editorials denominats "Kakuto Karate-do Seminar" a la popular revista japonesa d'arts marcials "Karate-do", que van tenir una molt bona acollida entre els seus lectors.

Al 1985, s'inaugura la seu de Kansai i es decideix celebrar els diferents Hokuto-ki per separat, establint el Hokuto-ki Open a la tardor.

Al 1986, les casernes generals es traslladen a Tòkio, on s'estableix el Hombu Dojo. S'obren diferents delegacions en Hokkaido, Sendai, Nagoya, Osaka, Hiroshima i Fukuoka. Jukucho Azuma publicaria la segona part del seu exitós llibre "Kakuto Karate II".

Al 1987, es produeix un fet clau en la història del Kudo: Jukucho Azuma i Kenichi Agosarada, viatgen a Thailandia a conèixer i entrenar Muay Thai.

Sensei Kenichi Agosarada, a partir d'aquella experiència, comença a competir en Muay Thai per a aprofundir en l'estil, enfrontant-se amb diversos tailandesos.

A partir d'aquest viatge, el Muay Thai es converteix en peça fonamental en l'entrenament de Kudo, de manera que al 1988, Jukucho Azuma fa viatjar a tots els instructors i Branch Chiefs (Caps d'àrea) a entrenar Muay Thai a Thailandia.

Al 1989 Jukucho Azuma publica una sèrie de llibres i vídeos instruccionals molt populars al japó titulats "The Way towards Kakuto Karate"

Al 1990 se celebren les festes del 10è aniversari del naixement del Kudo a Sendai i Tòkio.

Al 1991, Jukucho Azuma publica "Daido Mumon" al Japó i influenciat pel Muay Thai, es comença a fer una gran èmfasi en l'entrenament amb guants de boxa. Es realitzen en els anys posteriors, 1992 i 1993, diversos tornejos de Karate amb guants de boxa, sent el Daidojuku el primer estil de Karate que realitza combats al KO amb guants, aquests esdeveniments es denominarien "Wars".

Al 1993, s'inauguren les caserneses generals de Chubu a Nagoya i es produeix la sortida del Daidojuku al món: Jukucho Azuma dicta seminaris primer a Rússia (Vladivostok) i després a Xile (Santiago de Xile), creant les primeres delegacions de Daidojuku fora del Japó. A més, diversos membres de la federació de Daidojuku viatgen a Nova York (els EUA).

Al 1994, es realitzen seminaris a Rússia (Moscu) i a Austràlia (Melbourne), obrint-se delegacions en tots dos llocs. El lluitador de Daidojuku, Minoki Ichihara, participa al UFC 2 "No way out" celebrat a Denver, Colorado (els EUA). Lluita i pert contra el campió de la UFC, Royce Gracie. En aquest combat, es possa de manifest la importància d'un bon treball i control a terra.

Al 1995, es produeix el canvi de nom per part de l'estil, passant de denominar-se "Karate-do Daidojuku" a "Kakuto Karate International Federation Daidojuku"(KKIF).

Sensei Azuma rebrà aquest mateix any el 8è Dan, de la mà del 10è Dan i fundador del Kyokushin Budokai, Jon Bluming.

Es realitzen seminaris a Rússia (Sant Petersburg) i els EUA (Los Angeles), obrint-se delegacions en totes dues ciutats, a més de l'obertura de delegacions a l'Iran i Sri Lanka. Es produeix també l'obertura de la delegació regional a Sapporo (Hokkaido), i la celebració del 15è aniversari de la fundació del Daidojuku amb festes d'aniversari a Sendai i Tòquio, rentrasmés a la televisió nacional japonesa.

Al 1996 i 1997 es realitzen els tornejos Wars III i Wars IV, emfatitzant en aquests tornejos el combat a terra i les arts marcials mixtes, de manera que l'estil va continuar evolucionant. S'obren noves delegacions a Rússia (Nizhnekamsk, Voronezh i Yaroslavl) i Austràlia, a més de rebre's les sol·licituds d'obertura d'escoles a l'Índia, Pakistan, Panama, Canadà, Bèlgica, Itàlia i Holanda. Al Japó, s'inaugura la delegació regional de Chushikoku a Hiroshima.

Cal destacar també la realització d'un seminari a Califòrnia. Aprofitant aquest viatge a Califòrnia, diversos membres de l'organització investiguen i aprofundeixen en el treball de terra del Gracie Jiu-Jitsu.

Al 1998, els esdeveniments de Daidojuku es converteixen en líder d'audiència a la televisió nacional japonesa en la trend d'arts marcials mixtes, es realitza el Wars V i s' estableix com un esdeveniment regular.

S'inauguren escoles a Rússia (Ekaterinburg) i Ucraïna, es realitza un seminari en Iran i diversos membres de l'organització realitzen un tour d'entrenament per Moscú, Tatarstan i Vladivostok.

El Hokuto-ki tournament es converteix en el All Japan Hokuto-ki, celebrant-se així de forma separada el All Japan hokuto-ki del World Hokuto-ki Tournaments.

Al 1999, els Emirats Àrabs i Portugal realitzen la petició d'entrada a l'organització.

L'any 2000, el 29 de maig, la seu mundial de l'organització a Tòquio és traslladada al barri de Ikebukuro.

Es realitzen seminaris a Canadà i Myanmar i s'obren seus a Ucraïna, França i Portugal.
Aquest mateix any, un lluitador de Daidojuku, Susumu Iijima, participa en el Primer Campionat Mundial de Pankration, celebrat a Grècia, on obté, en la categoria de -77 kg, la medalla de bronze.

També és de destacar la participació d'un altre lluitador de Daidojuku, Yasumichi Hujimatsu, en el 5è Campionat Mundial de Wushu, celebrat a Hanoi (Vietnam), on obté la medalla de plata en la categoria de -85 kg.

L'any 2001, es realitza el primer campionat de Kudo a Sri Lanka sota la supervisió de diversos membres de l'organització. També es realitza un viatge a l'Índia (Amritsar, Nova Delhi). Aquest mateix any es registren escoles a Londres (UK), Porto (Portugal), Paris (França), Amritsar (l'Índia) a més de Letònia, Kazajistan, Bielorusia, Estònia, Katmandu, Nyanmar i Nova York.

Al novembre es disputa el 1r World Kudo Championship en el Yoyogi Stadium, particpant representants de 23 països.

Amb la finalitat de posar èmfasi en el fet de defensar un Budo Mixte, aquest any l'organització va canviar el seu nom novament a "Federació Internacional de Kudo Daido Juku" i des d'aquest moment es coneix simplement amb el nom de "Kudo" i es reconegut com l'art marcial més complet.